El fred de l'hivern glaça les entranyes,resseca la saba, la fulla es marceix,les branques, ben nues, accepten cansadesla manca de força d'un sol quasi erm.
La quietud que inunda els cors i els paisatgess'escampa i s'escola per tots els racons;la terra suporta, silent i callada,el glaç que hi reposa i l'embat del vent.
Enmig de la fosca, sorgint del silenci,un bocí de música vibra en el no-res;